Christopher Hitchens

Christopher Hitchens

Biografia
Naixement	(en) Christopher Eric Hitchens 13 abril 1949 Portsmouth (Anglaterra)
Mort	15 desembre 2011 (62 anys) Houston (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer, càncer d'esòfag i broncopneumònia )
Dades personals
Formació	Universitat d'Oxford - Filosofia, Polítiques i Economia Leys School Balliol College
Activitat
Lloc de treball	Washington DC
Ocupació	periodista, autobiògraf, crític literari, assagista, escriptor, politòleg
Partit	Partit Socialista dels Treballadors
Moviment	Ateisme
Influències	George Orwell, Lev Trotski, Thomas Paine, Thomas Jefferson, Mary Ann Evans, Vladímir Nabókov, Salman Rushdie, Colm Tóibín, Edward Said i Albert Camus
Obra
Obres destacables (1995) The Missionary Position: Mother Teresa in Theory and Practice (en) (1999) No One Left to Lie To (en) (2001) Letters to a Young Contrarian (en) (2007) God Is Not Great (2010) Hitch-22 (en) (2012) Mortality (en)
Família
Cònjuge	Eleni Meleagrou (en) Carol Blue (en)
Fills	Alexander Meleagrou-Hitchens (en)  ( Eleni Meleagrou (en) )
Germans	Peter Hitchens
Premis (2012)  Beca LennonOno per la Pau (2011)  Premi Richard Dawkins (2007)  Premi El rei va nu (2007)  Premi Grans Immigrants (1991)  Premis Literaris Lannan  PEN/Diamonstein-Spielvogel Award for the Art of the Essay (en)
Signatura

Christopher Hitchens (Portsmouth, Regne Unit, 13 d'abril de 1949 - Houston, Texas, EUA, 15 de desembre de 2011) va ser un escriptor i periodista anglo-estatunidenc. Va col·laborar a publicacions com New Statesman, The Nation, The Atlantic, London Review of Books, The Times Literary Supplement, Slate, i Vanity Fair.^[1][2]

Llicenciat en Filosofia, Ciències Polítiques i Economia pel Balliol College d'Oxford. Després d'escriure durant vint anys al setmanari nord-americà The Nation, es va oposar als governs de Ronald Reagan i Bush pare, així com a la primera guerra del Golf, i se n'acomiada el 2003 per diferències d'opinió amb la direcció de la revista.

En relació amb el seu llibre The Trial of Henry Kissinger (Judici a Kissinger), el diari britànic The Guardian va escriure: «En el seu nou i explosiu llibre, Christopher Hitchens explica per què Henry Kissinger, venerat com un cap d'estat, convidat i admirat pels grans d'aquest món, ha de ser processat per crims contra la humanitat». Christopher Hitchens mostrà reserves envers l'avortament provocat («un nen no nascut no és un tumor ni un apèndix»), però es manifestava favorable a la píndola abortiva RU 486.^[3][4][5]

Christopher Hitchens fou antiteista i antireligiós. Parlava sovint en contra de les religions abrahàmiques, o les que ell anomenava «les tres grans religions monoteistes» (judaisme, cristianisme i islam). Al seu llibre Déu no és bo, Hitchens va ampliar la seva crítica a fi d'incloure totes les religions, incloses les que rares vegades són criticades per l'antiteisme occidental com l'hinduisme i el neopaganisme. El seu llibre va tenir reaccions contradictòries, de lloança al New York Times i d'acusacions de «baixesa intel·lectual i moral» al Financial Times.^[6] Hitchens va dir en una entrevista que ell pensava que totes les persones educades han de tenir un coneixement de la Bíblia. També va afirmar que va instruir els seus fills en la història religiosa.

Va morir a l'MD Anderson Cancer Center de Houston, a conseqüència de les complicacions d'un càncer d'esòfag que li havia estat diagnosticat el 2010.

Era germà de Peter Hitchens, també periodista però de marcada ideologia conservadora.^[7][8]